Dr. Oriol Martín Solé · Informació per a famílies
Patologies del tracte urinari superior en la infància
La pelvis renal i els urèters condueixen l’orina del ronyó a la bufeta. Aquestes són algunes de les alteracions que poden afectar aquest recorregut.
Conèixer el tracte urinari superior
8 patologies
Hidronefrosi
Dilatació de la pelvis i els calzes renals, les cavitats que recullen l’orina dins del ronyó.
Estenosi pieloureteral
Estretor a la unió entre la pelvis renal i l’urèter que dificulta el drenatge de l’orina. En cas d’obstrucció, pot ser necessària una cirurgia reparadora (pieloplàstia).
Reflux vesicoureteral
Retorn de l’orina des de la bufeta cap a l’urèter i, de vegades, fins al ronyó. Pot afavorir infeccions urinàries de repetició i, si afecten el ronyó, cicatrius renals i pèrdua de funció renal.
Ureterohidronefrosi
Dilatació de l’urèter i de les cavitats que recullen l’orina al ronyó.
Megaurèter obstructiu
Dilatació de l’urèter per una dificultat de drenatge al seu tram final, prop de la bufeta.
Duplicitat ureteral
Dos urèters drenen un mateix ronyó i poden arribar a la bufeta separats o units.
Urèter ectòpic
Urèter que desemboca en una localització anòmala, sovint fora de la bufeta. Habitualment s’associa a una duplicitat ureteral. A les nenes, si desemboca fora de la bufeta, com ara a la vagina, pot provocar pèrdues contínues d’orina.
Litiasi ureteral
Presència d’una pedra a l’urèter que pot dificultar el pas de l’orina cap a la bufeta.
Esquemes orientatius: il·lustren un exemple de cada patologia i no representen totes les seves variants.