La bufeta urinària normal
La bufeta és un sac elàstic fet de múscul. Aquest múscul és diferent dels dels braços o les cames perquè no es pot controlar voluntàriament. També hi ha un altre múscul, l’esfínter, que envolta la uretra, el conducte per on surt el pipí. Normalment està contret sense que ens n’adonem, per evitar pèrdues d’orina. Quan tot va bé, la bufeta funciona així:
- Mentre la bufeta s’omple d’orina, el seu múscul ha d’estar relaxat i es va distenent a poc a poc. Les ganes d’anar al lavabo augmenten progressivament.
- Quan tenim ganes d’orinar, busquem un lavabo i ens preparem per fer pipí. En aquest moment el múscul de la bufeta encara està relaxat!
- Aleshores relaxem el múscul de l’esfínter, obrint l’aixeta i deixant sortir l’orina.
- Això provoca un reflex que fa que el múscul de la bufeta es contregui involuntàriament. No premem ni fem força per orinar! Només relaxem l’esfínter i el pipí surt sol.
- L’esfínter es manté relaxat durant tota la contracció de la bufeta, i aquesta es contrau fins que es buida completament.
Causes freqüents d’un mal funcionament de la bufeta
La causa més freqüent en la infància és l’anomenada bufeta hiperactiva. En aquest cas, el múscul de la bufeta es contrau involuntàriament mentre s’està omplint, quan encara no és del tot plena. Això provoca unes ganes d’orinar sobtades i inesperades i obliga a contreure fortament l’esfínter per evitar una pèrdua de pipí. Tot i així, es pot escapar abans d’arribar al lavabo.
La bufeta hiperactiva és la causa més freqüent de mal funcionament de la bufeta en l’edat pediàtrica.
Sovint els pares pensen que l’infant no nota les ganes d’orinar, però en realitat és la bufeta la que no l’avisa que està a punt de contreure’s.
Altres infants tenen l’hàbit d’aguantar-se molt les ganes d’orinar i fan maniobres «antipipí»: creuar les cames, prémer els genitals amb les mans o posar-se a la gatzoneta amb els talons contra els genitals. Molts d’aquests infants poden acabar tenint una bufeta hiperactiva.
Una altra causa ben coneguda d’hiperactivitat vesical és la infecció urinària, perquè els bacteris irriten la bufeta. Tot i això, la majoria d’infants amb bufeta hiperactiva no tenen infeccions urinàries. Les infeccions són més freqüents en infants que s’aguanten molt les ganes d’orinar o que no buiden del tot la bufeta.
El que molta gent desconeix és que el restrenyiment pot provocar hiperactivitat vesical: la distensió de l’intestí comprimeix la bufeta per darrere i fa que comenci a contreure’s abans d’hora.
Un altre problema freqüent és que la bufeta no s’acabi de buidar en orinar. És més freqüent en infants que contreuen l’esfínter mentre orinen, el que anomenem micció disfuncional, o que s’aguanten molt les ganes. Si la bufeta no es buida completament, es poden produir infeccions d’orina. Alguns infants tenen tots dos problemes: bufeta hiperactiva i buidatge incomplet. A més, el restrenyiment pot causar-los o agreujar-los.
Què es pot fer per millorar la funció de la bufeta?
Els problemes de la bufeta normalment es poden tractar de manera relativament fàcil, simplement canviant hàbits i ajudant els infants a prendre el control de la bufeta. Aquestes són algunes normes bàsiques que cal seguir:
- Orinar regularment, cada 3 hores o 6 vegades al dia: en llevar-se, a mig matí, a l’hora de dinar, a mitja tarda, a l’hora de sopar i abans d’anar a dormir.
- No orinar amb presses! Cal donar temps perquè la bufeta es buidi completament i no prémer per fer sortir el pipí més de pressa. Si s’orina assegut, és important que tots dos peus estiguin recolzats a terra o en un tamboret.
- Beure força líquids. Es recomana beure més d’un litre d’aigua al dia. Cal evitar els refrescos ensucrats o amb gas.
- Els nens poden orinar drets, sempre que no ho facin amb presses ni deixin gotes per buidar.
- Estar atents als signes de restrenyiment i tractar-lo si n’hi ha.
- Explicar a l’infant com funciona la bufeta. Això l’ajudarà a comprendre el problema i a col·laborar.
Espero que l’entrada us hagi agradat i, sobretot, que us hagi ajudat a entendre com funciona la bufeta. Aquest és el primer pas per començar a resoldre els problemes que hi pugui haver.
A les pròximes entrades veurem més detalladament els principals problemes de la bufeta i us explicaré els tractaments que podem fer. No us les perdeu!