Dr. Oriol Martín Solé · Informació per a famílies

Patologies vesicals en la infància

La bufeta emmagatzema l’orina fins a la micció. Aquestes alteracions poden afectar-ne la forma, el control o el buidatge.

Conèixer les patologies vesicals

12 patologies

Ureterocele

Dilatació en forma de bossa de l’extrem de l’urèter dins de la bufeta, que pot dificultar el drenatge de l’orina. Habitualment s’associa a una duplicitat ureteral.

Exemple masculí d’extròfia: placa vesical exposada, melic baix, diàstasi del pubis representada amb una superposició òssia i genitals amb epispàdies.

Extròfia vesical

Malformació congènita greu en què la bufeta queda oberta a través de la paret abdominal inferior, associada a epispàdies i separació dels ossos del pubis.

Columna lumbar amb vèrtebres i sacre recognoscibles, senyal nerviós interromput i exemple de bufeta petita, piriforme i multidiverticular.

Bufeta neurògena

Alteració del control nerviós de la bufeta, habitualment per espina bífida, que també pot aparèixer per traumatisme medul·lar o compressió tumoral.

Exemple d’úrac permeable: comunicació oberta entre la cúpula de la bufeta i el melic.

Úrac persistent

Persistència d’una part del conducte fetal entre la bufeta i el melic, que pot formar un quist o mantenir una comunicació.

Diverticle vesical

Bossa que sobresurt de la paret de la bufeta i pot retenir orina després de la micció, afavorint infeccions o altres símptomes urinaris.

Dos càlculs destacats dins de la cavitat de la bufeta.

Litiasi vesical

Presència de càlculs o pedres dins de la bufeta, que poden causar dolor, sang a l’orina o dificultat per orinar.

Síndrome de Hinman

Alteració greu del buidatge de la bufeta per descoordinació amb l’esfínter, sense una lesió neurològica que l’expliqui. Habitualment s’associa a reflux vesicoureteral d’alt grau.