Per Dr. Oriol Martín Solé · Publicat el

Quan ens demanen una mostra d’orina d’un infant, el més difícil sovint és aconseguir-la en el moment adequat. Però no només importa recollir pipí: també cal evitar que hi entrin gèrmens de la pell o del recipient. Aquesta guia explica els passos bàsics quan es vol investigar una possible infecció urinària. Les instruccions que us proporcioni el vostre uròleg, centre de salut o laboratori tenen prioritat sobre el que s’explica aquí.

Recipient transparent amb mostra d’orina i tapa blava tancada sobre una superfície clara.
Una bona recollida i un transport adequat ajuden a obtenir una mostra fiable. Imatge d’estil fotogràfic generada amb IA.

Per què és important recollir-la bé?

Una mostra contaminada pot fer créixer bacteris que no provenen de la bufeta. Això pot obligar a repetir la prova i dificultar la decisió sobre si cal tractament. No és culpa de la família: en lactants, obtenir una mostra fiable pot ser complicat fins i tot en un centre sanitari.

Què cal preparar?

Demaneu un recipient estèril al centre o a la farmàcia. No feu servir un pot domèstic, encara que sembli net. Abans de començar, confirmeu on heu de portar la mostra i en quin horari. Renteu-vos les mans i prepareu el material abans de treure el bolquer o d’acompanyar l’infant al lavabo. Expliqueu-li què fareu amb paraules senzilles i respecteu la seva intimitat.

Si ja fa pipí al vàter, com es recull?

Netegeu suaument la zona genital segons les indicacions rebudes. Normalment és suficient rentar-la amb aigua i sabó, utilitzant una esponja neta d’ús individual o un drap net, i esbandir-la bé. Per a la recollida al vol o de raig mitjà no cal preparar un camp estèril ni utilitzar guants estèrils, i no és necessari aplicar desinfectants com la povidona iodada. El recipient, però, sí que ha de ser estèril.

En les nenes, la neteja es fa de davant cap enrere; en els nens, no forceu mai la retracció del prepuci. Eviteu tocar l’interior del pot o de la tapa.

Deixeu que comenci a orinar al vàter i recolliu una part del raig quan ja està sortint: és la mostra de raig mitjà. Procureu que el pot no toqui la pell. Després, tanqueu-lo bé. No cal omplir-lo fins dalt; si el recipient té conservant o una marca d’ompliment, demaneu instruccions específiques sobre la quantitat necessària.

I si encara porta bolquer?

L’equip indicarà quin mètode convé segons l’edat, l’estat de l’infant i la urgència. Si recomana recollida al vol, es retira el bolquer, es neteja la zona i s’espera amb el pot preparat per recollir directament el pipí sense tocar la pell. Pot requerir paciència i més d’un intent.

Sovint també s’utilitzen bosses adhesives, sobretot per a una primera anàlisi. Si us indiquen aquest mètode, cal revisar la bossa sovint, retirar-la tan bon punt l’infant orini i canviar-la si no ha orinat al cap d’uns 30 minuts, tornant a netejar la zona segons les instruccions del centre. Les bosses es contaminen amb facilitat i no són el mètode preferent per confirmar una infecció amb un urocultiu.

Si la mostra surt contaminada o el resultat suggereix infecció, pot caldre repetir-la amb un mètode més fiable, encara que no consti com a contaminada. Això pot requerir una recollida mitjançant sonda o, en situacions seleccionades, punció suprapúbica, en un centre sanitari i per part de professionals. No espremeu el bolquer ni recolliu orina d’un orinal usat.

Com es conserva i es transporta?

Anoteu l’hora i el mètode de recollida i identifiqueu el pot tal com us indiquin. Porteu-lo tan aviat com sigui possible. Si hi ha demora, consulteu si cal refrigerar-lo i quin és el termini màxim: depèn del recipient i del laboratori.

Com a orientació pràctica, convé processar la mostra al més aviat possible, preferiblement dins de la primera hora si es manté a temperatura ambient. El Royal Children’s Hospital recomana analitzar-la dins d’aquest termini. No és, però, un límit universal: NICE indica refrigerar immediatament o utilitzar un recipient amb conservant adequat si no es podrà cultivar en quatre hores. Seguiu sempre les indicacions del laboratori; no deixeu la mostra a temperatura ambient durant hores ni hi afegiu aigua o conservants pel vostre compte.

Fonts sobre el termini: Royal Children’s Hospital; NICE NG224, 1.1.17.

Quan s’ha de recollir la mostra i començar l’antibiòtic?

Habitualment, és el pediatre o l’uròleg pediàtric qui demana l’anàlisi i interpreta els resultats. Sempre que sigui possible, la mostra s’ha de recollir abans de la primera dosi d’antibiòtic, perquè el tractament pot dificultar la identificació del bacteri.

Si els símptomes i l’anàlisi inicial —tira reactiva, sediment o citometria d’orina— fan sospitar una infecció, el metge pot indicar començar l’antibiòtic sense esperar l’urocultiu. Aquest sol requerir aproximadament dos o tres dies per completar el resultat i, si escau, l’antibiograma, tot i que hi pot haver informació preliminar abans. Quan arriba, el professional confirma el diagnòstic i manté, ajusta o retira el tractament. Una alteració aïllada en una prova no implica automàticament que calgui antibiòtic.

No s’ha de retardar l’atenció ni un tractament urgent per intentar obtenir la mostra. Un nadó menor de tres mesos amb 38 °C o més necessita valoració urgent. En lactants i nens petits, la infecció pot manifestar-se amb febre, decaïment, irritabilitat, vòmits o rebuig de les preses, sense molèsties evidents en orinar. Cal atenció immediata si costa despertar l’infant o té dificultat per respirar, i consulta urgent si vomita repetidament, no pot beure o orina molt menys.

Què cal tenir en compte per interpretar el resultat?

L’urocultiu s’ha de valorar juntament amb els símptomes, l’anàlisi inicial i el mètode de recollida. Hi ha situacions que canvien la interpretació:

  • Antibiòtic previ. Pot frenar el creixement dels bacteris i fer que l’urocultiu sigui negatiu tot i haver-hi una infecció. Expliqueu quin medicament prenia l’infant i quan en va rebre l’última dosi.
  • Sonda permanent o sondatges intermitents. És freqüent trobar bacteris a l’orina sense que hi hagi una infecció. Si no hi ha símptomes atribuïbles a una infecció urinària, pot tractar-se d’una bacteriúria asimptomàtica, que en general no necessita antibiòtic. Hi ha excepcions, com abans de determinats procediments urològics. En infants amb bufeta neurògena, els símptomes poden ser diferents dels habituals i els ha de valorar l’equip.
  • Lactants o anomalies urinàries conegudes. Les dilatacions del tracte urinari, el reflux vesicoureteral i altres alteracions poden justificar un llindar més baix per obtenir una mostra fiable, ampliar l’estudi i iniciar tractament si hi ha sospita d’infecció. La decisió depèn de l’edat, la febre, l’estat general i el tipus d’anomalia; no significa tractar qualsevol cultiu positiu.
  • Possible contaminació. Si el pot ha tocat la pell, hi ha entrat femta o hi ha hagut problemes de recollida o conservació, comuniqueu-ho. Pot evitar un fals diagnòstic d’infecció i antibiòtics innecessaris.

La informació és general i no substitueix la valoració individual.

Per ampliar la informació

Fonts de consulta