Una operació que ha provocat conflictes i guerres, que ha costat vides, que algunes religions consideren sagrada i que altres autoritats van arribar a perseguir i prohibir. Una cirurgia practicada des de fa mil·lennis i que, encara avui, continua dividint opinions en la medicina i en la societat. Com pot un procediment aparentment tan senzill despertar tantes passions? Parlem, és clar, de la circumcisió.
La seva història és tan sorprenent com controvertida: dels faraons als textos sagrats, de les prohibicions imperials a teories mèdiques que avui ens semblen increïbles. Acompanya’ns en aquest recorregut per una de les operacions més antigues de la humanitat.
La circumcisió consisteix a retirar parcialment o totalment el prepuci, la pell que recobreix el gland. Aquí ens centrarem en la història i el context cultural; les indicacions mèdiques, els beneficis i els riscos mereixen una anàlisi específica.
01Una de les operacions més antigues
La circumcisió, juntament amb procediments com la trepanació cranial, és una de les intervencions quirúrgiques més antigues documentades. Se’n desconeix l’origen exacte: no podem afirmar amb certesa on ni quan es va començar a practicar.
S’ha documentat o descrit en societats de l’Àfrica, el Pròxim Orient i Oceania, entre altres regions. El seu significat no ha estat sempre el mateix: en determinades comunitats podia funcionar com a ritu de pas a l’edat adulta, com a senyal de pertinença a un grup o com a expressió de creences sobre la puresa corporal. Fins i tot s’ha plantejat —com a hipòtesi difícil de demostrar— que en alguns contextos es pogués utilitzar per marcar vençuts o captius, com a senyal de sotmetiment o una mena de «castració simbòlica». No hi ha proves suficients per presentar aquesta darrera interpretació com un origen històric demostrat, i encara menys com una funció universal de la pràctica. Atribuir una única finalitat a tradicions tan diverses simplificaria excessivament una història mil·lenària.[1]
Egipte: una empremta de fa més de quatre mil anys
Un dels testimonis iconogràfics més coneguts es troba a la tomba d’Ankhmahor, a Saqqara, i se sol datar al voltant del segle XXIII aC. El relleu mostra escenes interpretades tradicionalment com a circumcisions, tot i que alguns aspectes del significat i de la tècnica representada continuen sent objecte d’estudi.
No sabem del cert qui era circumcidat a l’antic Egipte ni amb quina finalitat precisa. S’han proposat explicacions relacionades amb la posició social, els rituals o la preparació per a determinades funcions religioses. Hi ha, a més, una referència mitològica fascinant: al Llibre dels Morts es parla de la sang que brolla de l’òrgan genital del déu Ra després de ferir-se ell mateix. Alguns egiptòlegs han interpretat aquest passatge com una al·lusió a Ra circumcidant-se a si mateix, tot i que no és una identificació indiscutible. Es tracta d’un relat religiós, no d’una descripció quirúrgica. El relleu de Saqqara, en qualsevol cas, testimonia la gran antiguitat de la pràctica.[11]
Quan la circumcisió es va convertir en una qüestió política
El prepuci també es va convertir en un símbol d’identitat i, de vegades, en motiu de persecució. Al segle II aC, el governant selèucida Antíoc IV Epífanes va prohibir diverses pràctiques jueves, entre les quals hi havia la circumcisió. Aquestes mesures van ser un dels detonants de la revolta dels Macabeus, iniciada l’any 167 aC.
A l’Imperi romà també hi va haver tensions relacionades amb la circumcisió. La possible prohibició durant el regnat d’Adrià és discutida pels historiadors; més endavant, sota Antoní Pius, es va reconèixer expressament als jueus la possibilitat de circumcidar els seus fills. Els detalls jurídics i les dates són importants: no va existir una prohibició uniforme a tot el món antic.[3]
I la història no s’acaba a Grècia o Roma. A la Xina governada pels mongols, l’emperador Khublai Khan va promulgar l’any 1280 un edicte que prohibia la circumcisió i determinats costums alimentaris de les comunitats musulmanes. La mesura va provocar tensions i persecucions; les fonts històriques indiquen que es va acabar aixecant anys després. La dinastia mongola Yuan va caure el 1368 i va donar pas a la dinastia Ming, que durant les primeres dècades va permetre construir mesquites i va comptar amb col·laboradors musulmans, però també va imposar polítiques d’assimilació. Alguns relats presenten la prohibició de la circumcisió com un motiu directe de rebel·lió i de la caiguda dels Yuan, però no hi ha proves suficients per atribuir-li aquesta relació causal: el canvi de dinastia va respondre a conflictes polítics, socials i militars molt més amplis.[12][13]
02La circumcisió i les religions
Judaisme: l’aliança d’Abraham
En el judaisme, la circumcisió masculina rep el nom de brit milà i representa l’aliança entre Déu i Abraham. El capítol 17 del Gènesi recull la promesa divina i estableix la circumcisió com a signe visible del pacte:
Gènesi 17:4–14 · adaptació divulgativa del passatge«Aquest és el meu pacte amb tu: seràs pare d’una multitud de pobles, dels quals sortiran reis. Tu i els teus descendents circumcidareu tots els homes; circumcidareu la carn del prepuci, i aquest serà el senyal del pacte entre vosaltres i jo. Al vuitè dia de vida serà circumcidat tot home d’entre vosaltres, de generació en generació, tant el nascut a casa com l’adquirit amb diners a un estranger que no sigui del vostre llinatge. I l’home incircumcís, aquell a qui no s’hagi circumcidat la carn del prepuci, serà apartat del seu poble: haurà trencat el meu pacte».[14]
Segons el mateix relat, Abraham va ser circumcidat als 99 anys. Aquell mateix dia també van ser circumcidats el seu fill Ismael i tots els homes de casa seva, inclosos els infants (Gènesi 17:23–27). El text bíblic no precisa qui va practicar materialment la intervenció sobre Abraham.[14]
Tradicionalment, la cerimònia es fa el vuitè dia de vida, sempre que la salut de l’infant ho permeti, i la duu a terme una persona formada per fer-la, anomenada mohel. La celebració sol incloure familiars i benediccions. Encara avui és una pràctica central per a moltes comunitats jueves, tot i que hi ha famílies i corrents que la reinterpreten o decideixen no practicar-la.[4]
Islam: tradició i diversitat
La circumcisió, sovint coneguda com a khitān, ja existia al Pròxim Orient abans del naixement de l’islam. La nova religió va incorporar una pràctica anterior, amb arrels profundes en les tradicions abrahàmiques.
Tot i que l’Alcorà no esmenta explícitament la circumcisió, els hadits —relats dels ensenyaments i les pràctiques atribuïts al profeta Mahoma— la vinculen a la sunna i a la puresa ritual. Aquesta continuïtat remet a la figura d’Abraham i a la mateixa tradició abrahàmica que apareix al Gènesi 17; això no vol dir que es pugui afirmar que Mahoma la va instituir citant directament aquell capítol bíblic. Les escoles jurídiques islàmiques discrepen sobre si és obligatòria o recomanable. Tampoc no hi ha una edat universal: es pot practicar durant la infància o més endavant, i en moltes comunitats se celebra amb una festa familiar.[15]
Cristianisme: és obligatòria?
El cristianisme va sorgir en un context jueu i, segons l’Evangeli de Lluc, Jesús va ser circumcidat el vuitè dia. Ara bé, les primeres comunitats cristianes van debatre si els creients no jueus havien d’adoptar aquesta pràctica. Finalment, la circumcisió no es va establir com a requisit general per ser cristià.
Actualment, algunes comunitats cristianes —per exemple, a Etiòpia o a Egipte— la mantenen com a costum cultural o religiós, mentre que a la majoria d’esglésies no és obligatòria.
03Quatre curiositats històriques (i un aclariment necessari)
Per què l’1 de gener es relaciona amb la circumcisió de Jesús?
I si l’any nou comencés perquè van circumcidar Jesús? Sembla una coincidència massa perfecta per ser casual: si el naixement de Jesús se celebra el 25 de desembre, el vuitè dia —quan, segons l’Evangeli de Lluc, el van circumcidar— cau justament l’1 de gener. Durant segles, de fet, diverses esglésies van commemorar aleshores la Festa de la Circumcisió de Jesús. D’aquí neix una idea tan suggeridora com provocadora: vam començar a comptar el calendari cristià quan Jesús va rebre la circumcisió i el seu nom?
La resposta històrica és que no. Els romans ja començaven l’any civil l’1 de gener abans del naixement de Jesús; segles més tard es va desenvolupar la numeració dels anys a partir del seu naixement. La tradició litúrgica va fer coincidir la festa religiosa amb una data que ja era el començament de l’any, però la circumcisió no va determinar l’inici del nostre calendari.[9]
La família reial britànica: una llegenda molt repetida
Potser has sentit que la reina Victòria va ordenar circumcidar tots els homes de la família reial perquè creia descendir del rei David, i que Diana de Gal·les va posar fi a aquesta tradició. És una història sorprenent... però no està avalada per les proves històriques.
Els investigadors que en van estudiar l’origen van concloure que és una llegenda moderna construïda a partir de relats sobre la circumcisió d’alguns membres de la reialesa, especialment del llavors príncep Carles. És un bon exemple de com una anècdota repetida pot acabar presentada com si fos un fet.[5]
Per què es va estendre tant als Estats Units?
Com va passar una operació ritual a convertir-se en una pràctica habitual a les maternitats nord-americanes? Una part de la resposta ens porta al segle XIX, quan alguns metges atribuïen a la circumcisió suposats beneficis per controlar la masturbació, disminuir l’excitació sexual o tractar malalties nervioses. Aquelles explicacions reflecteixen prejudicis i teories mèdiques avui desacreditades.
Un dels seus grans defensors va ser Lewis Albert Sayre (1820–1900), prestigiós cirurgià ortopèdic, figura vinculada als orígens de l’Associació Mèdica Americana (AMA) i president de la institució el 1880. L’any 1870 va descriure el cas d’un nen de cinc anys amb dificultats greus per caminar. En explorar-lo, hi va trobar irritació genital i un prepuci estret, va practicar una circumcisió i va atribuir a aquesta operació la millora que va observar. Després va publicar altres casos de paràlisi o problemes motors.
Sayre defensava que una irritació excessiva dels genitals podia alterar el sistema nerviós per un mecanisme reflex i desencadenar trastorns en altres parts del cos. En eliminar el prepuci, creia que desapareixia l’estímul desencadenant; aquestes idees es barrejaven amb la preocupació d’aquella època per l’excitació sexual. No hi ha evidència científica que avali la circumcisió com a tractament de la paràlisi. Però l’autoritat de Sayre va contribuir a popularitzar-la com a remei per a malalties molt diferents.[16]
D’aquesta història va sorgir, amb el temps, una gran diferència cultural. Als Estats Units, un estudi publicat el 2025 va identificar una circumcisió durant l’ingrés neonatal en el 49,3% dels nounats de sexe masculí hospitalitzats el 2022; la dada no equival al percentatge de tots els homes circumcidats ni inclou necessàriament les operacions posteriors a l’alta. A gran part d’Europa, en canvi, la circumcisió no es practica rutinàriament als nounats i és poc freqüent fora de determinades indicacions mèdiques, religioses o culturals; no existeix una xifra única vàlida per a tots els països europeus.[6][17]
La pràctica també té una dimensió econòmica important: la cirurgia genera facturació per a centres i professionals. Un estudi nord-americà del 2023 va trobar, en un hospital pediàtric, un reemborsament mèdic medià de 484 dòlars amb assegurances privades, davant de 78 dòlars amb assegurances públiques per circumcisió neonatal. Aquestes quantitats mostren que hi ha incentius econòmics reals, tot i que per si soles no permeten calcular el benefici net ni afirmar que tots els procediments siguin igualment lucratius.[18]
El detall anatòmic del David de Miquel Àngel
La imatge triada per a la portada té una paradoxa interessant. El David de Miquel Àngel representa l’heroi bíblic, figura central de la història d’Israel, però l’escultura mostra un prepuci intacte. Per què un personatge jueu apareix representat així?
S’han proposat interpretacions relacionades amb els cànons artístics del Renaixement, els ideals clàssics de bellesa o les decisions de l’escultor. No hi ha una explicació única demostrada. I això és precisament el que fa fascinant aquest detall: l’art també reflecteix les idees de la seva època, no només l’anatomia o la història literal.[8]
I l’anomenada «circumcisió femenina»?
Històricament s’ha utilitzat l’expressió «circumcisió femenina» per referir-se a intervencions molt diferents sobre els genitals externs femenins. És una denominació imprecisa que pot minimitzar-ne la gravetat.
L’Organització Mundial de la Salut utilitza el terme mutilació genital femenina (MGF) per a les lesions o extirpacions no mèdiques dels genitals femenins, inclosa l’extirpació del caputxó del clítoris (tipus Ia). Són pràctiques sense beneficis per a la salut i contràries als drets de les nenes i les dones. No s’han de presentar com a equivalents mèdics de la circumcisió masculina.[7]
Una història que continua
Dels rituals de l’antic Egipte als debats sanitaris contemporanis, la circumcisió ha estat molt més que una operació. Ha funcionat com a símbol religiós, marca d’identitat, pràctica cultural i tractament mèdic en contextos molt diversos.
En una propera entrada podem abordar les preguntes clíniques que encara generen debat: quan està indicada en infants? Quina relació té amb les infeccions urinàries, el VIH o el càncer de penis? Què diuen les societats científiques?
Mentrestant, si vols conèixer els problemes més habituals del prepuci a la infància, pots consultar l’apartat de patologia genital i fimosi.
Fonts i lectures recomanades
Referències utilitzades per contrastar les dades històriques.
- Història clínica i cultural de la circumcisió, J Pediatr Surg (2018)
- Circumcisió a l’antic Egipte i la seva interpretació històrica
- Prohibició d’Antíoc IV segons 1 Macabeus
- Brit milà: origen bíblic de la cerimònia
- Tradició de la circumcisió a la família reial britànica: anàlisi històrica (2013)
- Circumcisió neonatal als EUA, JAMA Pediatrics (2025)
- Mutilació genital femenina: definicions i tipus, OMS
- El David de Miquel Àngel i la representació del prepuci
- 1 de gener i l’inici d’any en el calendari romà
- Circumcisió i religió islàmica: diversitat d’interpretacions
- Revisió històrica i urològica de la circumcisió a l’antic Egipte
- Edicte de Khublai Khan de 1280: estudi de fonts xineses i perses
- Musulmans a la Xina durant les dinasties Yuan i Ming (University of Washington)
- Gènesi 17:4–14 i 17:23–27: l’aliança i l’edat d’Abraham
- Circumcisió, Alcorà i hadits: Encyclopaedia Iranica
- Lewis A. Sayre i els tractaments de la paràlisi, Embryo Project Encyclopedia
- Comparació històrica de la circumcisió neonatal a Europa i als Estats Units, BMJ
- Cobertura i reemborsament per circumcisió neonatal als EUA, Urology (2023)